Accueil > Actualités > En souvenir de Pilar Molina

En souvenir de Pilar Molina

Militante libertaire infatigable ,grande amie de la cnt-66

vendredi 18 septembre 2009, par cnt66

Recordant a Pilar Molina
divendres 18 de setembre de 2009

Pilar Molina Beneyto, nascuda a Bocairent (La vall d’Albaida), fou una dona que molt abans que la recuperació de la memòria històrica fóra una tasca re-coneguda per la societat, duia anys filmant, fotografiant i escrivint al voltant de les reivindicacions socials.
Fruit d’aquesta feina, desinteressada i constant, han estat documentals com “Dues mirades, un camí”, “Manuel Monleón, un crit pegat a la paret”, “El segle XX en femení” “Siempre será La Pastora” o la seua participació en el documental col·lectiu "SOS Papa". També va realitzar excel·lents reportatges fotogràfics sobre les campanyes per salvar El Cabanyal, El barri del Carme, el Botànic... A més, va col·laborar amb la Universitat de València, la Biblioteca valenciana i diferents col·lectius, en el muntatge d’exposicions com la de Manuel Monleón, la de Federica Montseny, Dones del 36, les de Llibres anarquistes...
Cal fer esment, tanmateix, de la seua participació en l’organització o com a ponent en les Jornades Llibertàries, taules rodones, presentacions de llibres (recordem “Entre el sol y la tormenta”, de la seua benvolguda Sara Berenguer, que va prologar), en els programes radiofònics de Ràdio Klara, publicant articles en Notícia Confederal, Al Margen, Rojo y Negro, sempre dedicant el seu temps a la promoció de la cultura lliure.
Membre de la Fundació Salvador Seguí, el seu compromís amb el col·lectiu la va dur a que molts dels articles que ella havia escrit no dugueren el seu nom sinó que es publicaren sota la denominació col·lectiva, siguent, a hores d’ara dificil esbrinar els que eixiren de la seua mà.
Afiliada a la CGT, anarquista i dona lliure, cal recordar el seu enorme compromís dins del col·lectiu de Dones Lliures, continuador del nom i dels objectius de les anarquistes dels anys trenta en la lluita per una societat més justa, sense discriminació per raó de classe o de sexe. Al mateix temps, va recopilar amb paciència i tendresa, un excel·lent arxiu de veus i imatges de dones llibertàries, gairebè totes desaparegudes, imprescindible per a la reconstrucció de nostra memòria col·lectiva com a dones.
Pilar ve decidir deixar-nos el 7 de febrer de 2008 posant per escrit la seua voluntad de que es creara una associació denominada “Dones i homes lliures” per tal de lluitar contra qualsevol tipus d’assajament, i per la pau i la cultura.

Pilar Molina Beneyto, nascuda a Bocairent (La vall d’Albaida), fou una dona que molt abans que la recuperació de la memòria històrica fóra una tasca re-coneguda per la societat, duia anys filmant, fotografiant i escrivint al voltant de les reivindicacions socials.
Fruit d’aquesta feina, desinteressada i constant, han estat documentals com “Dues mirades, un camí”, “Manuel Monleón, un crit pegat a la paret”, “El segle XX en femení” “Siempre será La Pastora” o la seua participació en el documental col·lectiu "SOS Papa". També va realitzar excel·lents reportatges fotogràfics sobre les campanyes per salvar El Cabanyal, El barri del Carme, el Botànic... A més, va col·laborar amb la Universitat de València, la Biblioteca valenciana i diferents col·lectius, en el muntatge d’exposicions com la de Manuel Monleón, la de Federica Montseny, Dones del 36, les de Llibres anarquistes...
Cal fer esment, tanmateix, de la seua participació en l’organització o com a ponent en les Jornades Llibertàries, taules rodones, presentacions de llibres (recordem “Entre el sol y la tormenta”, de la seua benvolguda Sara Berenguer, que va prologar), en els programes radiofònics de Ràdio Klara, publicant articles en Notícia Confederal, Al Margen, Rojo y Negro, sempre dedicant el seu temps a la promoció de la cultura lliure.
Membre de la Fundació Salvador Seguí, el seu compromís amb el col·lectiu la va dur a que molts dels articles que ella havia escrit no dugueren el seu nom sinó que es publicaren sota la denominació col·lectiva, siguent, a hores d’ara dificil esbrinar els que eixiren de la seua mà.
Afiliada a la CGT, anarquista i dona lliure, cal recordar el seu enorme compromís dins del col·lectiu de Dones Lliures, continuador del nom i dels objectius de les anarquistes dels anys trenta en la lluita per una societat més justa, sense discriminació per raó de classe o de sexe. Al mateix temps, va recopilar amb paciència i tendresa, un excel·lent arxiu de veus i imatges de dones llibertàries, gairebè totes desaparegudes, imprescindible per a la reconstrucció de nostra memòria col·lectiva com a dones.
Pilar ve decidir deixar-nos el 7 de febrer de 2008 posant per escrit la seua voluntad de que es creara una associació denominada “Dones i homes lliures” per tal de lluitar contra qualsevol tipus d’assajament, i per la pau i la cultura.

R